Quina és la teva experiència en altres llibres locals a Sant Feliu?

Després d'haver-me llicenciat en Història, vaig tenir l'oportunitat de participar en la recerca i redacció de L'Abans: Recull gràfic de Sant Feliu de Llobregat (1887-1995) , en els anys 2001 i 2002. Posteriorment vaig realitzar la recerca del CB Santfeliuenc per a l'edició d'un llibre commemoratiu dels 75 anys del club de bàsquet de la ciutat.

Quina ha estat la teva tasca en la recerca i redacció del llibre?

Amb la història de l'Ateneu, he tingut la sort d'endinsar-me en la història en una entitat amb una trajectòria apassionant des d'un punt de vista historiogràfic i una gran riquesa documental, que la converteixen en una associació digne d'un estudi de més profunditat.

D'entre els 125 anys que has estudiat per a la redacció del llibre, quina és la teva etapa preferida? I la que t'ha costat més de dur a terme?

Com a historiador sempre m'ha fascinat l'activisme social i polític de la societat catalana de principis de segle, etapa que aniria del 1890 al 1931. Són anys d'una gran convulsió però també d'una gran concreció de projectes. L' Ateneu Santfeliuenc , fundat l'any 1881, n'és un bon exemple. Els primers cinquanta anys de l'Ateneu, estan farcits d'activitat ideològica tant en la vessant educativa com en la cultural i recreativa. És el moment d'assentament de les bases de "l'ideal ateneïsta".

D'altra banda i per raons de pèrdua de perspectiva històrica m'ha costat molt l'anàlisi dels darrers 25 anys de l'entitat. Del 1981 al 2006, l'entitat viu un període interessantíssim i transcendental, sobretot després de la recuperació de la totalitat del seu patrimoni, però més enllà de la descripció dels canvis principals estem mancats de capacitat de contextualització i avaluació del procés iniciat.

Hi ha algun fet o part de la història de l'Ateneu que vulguis destacar als futurs lectors?

Per damunt de tot destacaria el manteniment d'un ideal al llarg de 125 anys. Evidentment no em refereixo a una linialitat ideològica ja que la història de l'Ateneu es basa en continuïtats, discontinuïtats un terrible punt d'inflexió viscut l'any 1939. Però és sorprenent veure com fins i tot en les èpoques més moderades i en les de major adversitat, l'Ateneu compta amb uns socis que es senten hereus de quelcom intangible i que val la pena transmetre-ho. És per això que aquesta entitat pot celebrar el 125è aniversari amb plena vitalitat ja que l'ideal heretat no és estàtic, senyal que la fundació de l'Ateneu es va fer amb unes bases de progressisme i modernitat.

Finalment, quina ha estat la major sorpresa amb la que t'has trobat en investigar sobre la història de l'Ateneu?

Tal vegada la sorpresa més significativa me l'ha proporcionat la heterogeneïtat dels socis de l'Ateneu i les pressions a les que van estar sotmesos. Republicans, laics maçons, mecenes, obrers, constructors, analfabets, lletrats, pedagogs, catalanistes, falangistes i catòlics, han confluït en un moment o altre en la història de l'Ateneu. Són un cúmul de petites sorpreses les que et porten a traçar un discurs amb més matisos.