El panorama del blues fet a Catalunya ha crescut en els últims anys gràcies a un grapat de nous músics que aporten enregistraments de qualitat i directes contundents; una nova generació que aporta unes dosis explosives d’entusiasme sense perdre gens de serietat i coneixement dels grans mestres. La banda d’Àlex TNT demostra que la joventut no està renyida amb la professionalitat, i és la banda de blues en més bona forma de l’escena catalana.
El directe d’aquesta formació és un huracà de gran força, amb onades quilomètriques de so, de pur blues, funky i soul. Àlex TNT és un assidu dels escenaris locals. I és que des que va començar el seu affaire amb la música de la mà de l’harmonista Hook Herrera, ha donat molta guerra, i ha aconseguit el que molt pocs han aconseguit: posar-se el públic a la butxaca. Un concert vibrant i amb una altíssima connexió amb el públic.

Si hi ha un grup que ha demostrat inquietud a la nostra escena independent aquest és 12twelve. El quartet barcelonès ha sabut avançar amb pas ferm en el món del rock experimental, prenent decisions arriscades i innovadores sense perdre el nord, aconseguint quelcom que per altres seria complex i pretensiós.

Tenen un directe espectacular. Un rock instrumental calent i polièdric que tant s’enfonsa en els pous de la distorsió incontrolada com es perd entre les boires del free jazz. Un grup amb una sòlida trajectòria que l’avala discos com Tears, Complaints and Spaces (2001), Doppler, o Speritismo (BOA, 2003).

El disc L’Univers (Acuarela, 2006) suposa la consagració definitiva de la banda, ja allunyada de les escenes, etiquetes (independents o no), influències o clixés. Plens d’escapades rítmiques, melodies desquiciades i un esperit investigador,  12twelve mostra els punts cardinals d’un so agermanat amb Sun Ra, Lalo Schifrin, The United States of America o la Chicago Art Ensemble. Una banda imparable i amb un futur encara més sorprenent.

Adrià Bofarull i Xavier Tort, ambdós provenint de tradicions diferents,  parteixen del silenci, allò que a priori poden compartir, per llançar-se a una aventura sonora en la que la distant electrònica i el càlid alè de la trompeta es fusionen per assolir un paisatge... qui sap si des del qual poder-hi veure des de les altures.

Araki és un duet format per Anna Subirana (Veu) i  Joan Saura (Sampler).

Les seves cançons són com fotografies o petites pel·lícules que ens transporten a llocs remots, moments intrigants i situacions paradoxals. La veu fa servir una mena de prellenguatge gaire be sense paraules que dialoga fàcilment amb els sons del sampler, i aquest no es utilitzat per fer una música especialment rítmica ni ballable sinó mes aviat descriptiva, emotiva i suggerent.

Hi podem trobar referències al pop dels anys 70, a les músiques tradicionals d'arreu, al blues, a la música contemporània europea, etc., però el resultat es una música original que  defuig els clàssics paràmetres de melodia, harmonia i ritme i es centra principalment en el timbre i el gest sonor.

Dos músics amb una llarga trajectòria professional que després de coincidir repetidament en l'escena de la improvisació han decidit donar un pas endavant aprofundint i fixant el curiós món sonor que la seva interrelació genera.

En aquest concert tindreu la ocasió de descobrir un nou trio format per tres grans músics de procedències molt diferents però units per la seva vocació d'improvisadors. Agustí Fernàndez, Paolo Angeli i Liba Villavecchia comparteixen la creació musical en temps real mitjançant la escolta concentrada i profunda que exigeix el gènere musical conegut com improvisació lliure. Intentaran doncs, apropar el públic a aquest nou llenguatge no gaire conegut, explorar conjuntament els nous camins sonors i estimular la imaginació del públic.