La Coral Tic Tac est federada al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). des del curs 2004-2005
Qu s l'SCIC?
El SCIC s una federaci de corals infantils que t com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en sn membres, fomentar la prctica del cant coral, vetllar per la seva qualitat i ajudar a que sigui un element fonamental en la formaci dels infants.
Per aix, la Coral Tic Tac a ms de participar en les activitats prpies de l'Ateneu Santfeliuenc, com sn els concerts de Nadal i de final de curs, participa en trobades, intercanvis i diverses activitats musicals.
Aix mateix, les directores participen en els cursos i trobades adreades als directors de totes les corals del SCIC i que formen part de la seva formaci.
Ms informaci sobre el SCIC (extreta de la guia didctica dÕUn Concert Desconcertant, elįlaborada per la Marta Rodoreda, directora de la Coral Crescendo)
El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) s una federaci de corals infantils que t com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en formen part, fomentar la prctica del cant coral, vetllar per la seva qualitat i ajudar a que la msica sigui un element fonamental en la formaci dels infants.
El SCIC es va fundar lÕany 1967, per un petit grup de vuit corals que ja funcionaven independentment, per que tenien molts punts en com. En aquella poca, una de les idees fonamentals era donar als nens all que lÕescola no els donava, s a dir, la possibilitat de conixer la msica per mitj del cant coral, basant-se en les canons populars catalanes o dÕaltres indrets (tradudes al catal), el fet de treballar junts nens i nenes (la coeducaci estava prohibida), el coneixement de la llengua i el sentit de pas.
Les persones que van fundar lÕSCIC, i tamb les que lÕintegren ara, creuen que el cant coral s un mitj que contribueix, en gran mesura, a lÕeducaci dels infants i dels joves, per les immenses possibilitats que t de formar-los en diferents aspectes: el gust per les coses ben fetes; introducci al mn de la msica; el domini dÕ un mitj dÕexpressi com s la veu; lÕamor a la llengua; la convivncia i lÕamistat junt amb la disciplina lliurement acceptada; el treball dÕequip i de conjunt; i, finalment, el gust de colįlaborar amb altres infants, de vegades del mateix entorn, per tamb de llocs ms llunyans, fins i tot dÕaltres pasos i nacionalitats.
DÕacord amb els seus Ņpunts bsicsÓ, les corals que integren lÕSCIC sn mixtes i voluntries. Sn obertes a qualsevol infant entre cinc i setze anys, canten a veus blanques i, primordialment, en catal. Actualment estan federades a lÕSCIC unes 120 corals, repartides per tot el territori catal, en vuit demarcacions (agrupacions de comarques). Tamb nÕhi ha alguna de les Illes Balears i del Pas Valenci. En realitat, per, aquests aspectes quantitatius i de localitzaci poden variar ms o menys dÕun curs a un altre. El total de cantaires s dÕuns 6.000, dÕentre cinc i setze anys. En general estan dividits en tres grups : de cinc i sis anys (petits); de set, vuit i nou anys (mitjans) i de deu a setze anys. Actualment en formen part moltes corals escolars.
DÕuna forma general, podrem dir que lÕSCIC coordina les activitats de les corals que en sn membres per mitj dÕun Consell sorgit dÕentre els directors de les corals que lÕintegren. Les principals tasques dÕaquest equip sn:
į Difondre el repertori tradicional catal entre els infants i adaptar les canons estrangeres que es considerin prou interessants. LÕSCIC prepara cada curs un repertori com per a totes les corals, que facilita el contacte entre elles i els concerts conjunts. Aix no vol dir que cada coral no pugui tenir, a ms a ms, el seu propi repertori.
į Impulsar la creaci de repertori nou, especialment de cantates, i tamb de canons noves i harmonitzacions de populars. LÕSCIC nÕha encarregades moltes vegades a diversos compositors catalans i les ha estrenades a les seves trobades. DÕaquesta manera sÕha creat un arxiu de repertori, que s a la disposici de les corals i directors (federats o no) i que constitueix un fons molt valus.
į Una altra activitat no menys important de la federaci s la promoci de lÕedici:
į Tot el material recopilat en els Programes Comuns de cada curs s revisat per lÕEquip Tcnic i publicat en canoners.
į SÕencarreguen harmonitzacions del canoner tradicional a msics del pas amb variats lemes (8 cada any) dins la colįlecci Patrimoni Coral XXI, feta en la colįlaboraci amb el CPCPTC de la Generalitat de Catalunya.
į Cantates dÕencrrec o b adaptacions de cantates estrangeres al catal.
į I com a cohesi de tota la federaci (entitats, directors, cantaires, simpatitzants i el pblic en general) sÕedita una revista de periodicitat trimestral titulada La Circular de lÕSCIC.
į Vetllar per a la millora del nivell musical de les corals, recomanant als seus directors lÕassistncia a cursets de direcci adequats i organitzant-ne.
į Organitzar dues vegades a lÕany les Jornades de Treball per a directors i responsables, durant les quals es tracten temes dÕorganitzaci i musicals, es facilita el contacte entre els directors i es revisen temes de msica o pedagogia que interessin a tots. Durant aquestes jornades se celebra lÕassemblea general ordinria.
į Colįlaborar amb entitats que ho demanin, sempre que all que sÕorganitza no es contradigui amb lÕesperit i les finalitats de lÕSCIC.
į Coordinar les trobades anuals de corals, de diferents tipus, que sÕexpliquen ms endavant.
Les trobades sn lÕexponent mxim de la importncia, la cohesi i la vitalitat de lÕSCIC. SeÕn fan de diversos tipus:
JUGUEM CANTANT
Est pensat per a cantaires de cinc a set anys. Sn comarcals i duren un dia. Durant aquesta jornada els ms menuts fan jocs i entreteniments que combinen aspectes ldics i formatius musicals, un dinar comunitari i un concert durant el qual sÕhi interpreta el Programa Com.
Cada curs es fan de vuit a deu ŅJuguem CantantÓ i a cada un hi participen uns 200 nens i nenes. Per aquesta modalitat de trobada sÕhan encarregat diverses cantates: La Formigueta que anava a Jerusalem, La Rebelįli a la cuina, El Follet valent, La Ciutat i la lluna...
TROBADES
Sn per als cantaires de vuit a setze anys. Fins ara se nÕhan fet de cinc modalitats:
į Intercanvis entre dues corals, en els quals cada coral va a passar un cap de setmana a casa de lÕaltra coral. Els visitants sÕallotgen a les cases dels cantaires locals. Aquests intercanvis acaben amb un concert en el qual canten, a part del programa de cada coral, el repertori com.
į Trobades parcials, comarcals o intercomarcals, dÕun sol dia, en les quals participen entre 500 i 1.000 cantaires de diverses corals. En les trobades dÕaquest tipus sÕhi acostuma a interpretar alguna cantata o pea important, a ms del repertori com.
į Trobades - taller, en les quals es reuneixen diverses corals que durant tot un dia, i sota la direcci dÕun director convidat, treballen diverses canons del Programa Com que prviament han treballat en les corals respectives. Aquesta trobada pot acabar en un concert en el qual es presenta la feina feta en els diferents tallers. A ms es dediquen algunes hores a alguna activitat ldica (musical o no) per facilitar la convivncia entre els cantaires.
į Cap de setmana cantant: dues o tres corals es troben en una casa de colnies on es treballen obres del Programa Com i altre repertori. Els cantaires conviuen durant un cap de setmana. Aquestes trobades poden acabar en un concert obert al pblic.
Trobades generals, per a tots els cantaires a partir de vuit anys de les corals que integren el SCIC. Les trobades dÕaquest tipus apleguen fins a 5.000 cantaires i duren, normalment, un cap de setmana, durant el qual es fan dos assaig i un concert. SÕhi estrena una cantata encarregada especialment per a lÕocasi, sempre amb acompanyament instrumental. Fins ara se nÕhan encarregat 8: LÕocell Daurat, El Bruel de lÕestany, Tirant lo Blanc, Un Concert Desconcertant, Cantijoc, El Timbaler del Bruc i Transatlntida. Per la propera, el 2007, la nova cantata I lÕEspantaocells va ser ocell ja est prcticament enllestida, amb text dÕAlbert Roig i msica de Carles Santos.
LÕultima trobada dÕaquest tipus, que va coincidir amb el 35 aniversari del SCIC es va celebrar el maig de 2002 i va aplegar 4.000 cantaires i, entre aquests i el pblic, hi havia un total de 13.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Totes les tasques organitzatives es fan de forma totalment voluntria i gratuta. Les despeses de funcionament es cobreixen, en part, amb les aportacions de les corals.
El SCIC t contactes amb les altres federacions corals del pas (FCEC, Corals Juvenils, Cors de Clav), per a estudiar formes de colįlaboraci, i tamb amb les federacions corals del Pas Basc i amb la COACE, de lÕEstat Espanyol.
Des del novembre del 1995, el SCIC s federaci fundadora del Moviment Coral Catal. Forma part tamb de la Federaci Internacional per a la Msica Coral i de la federaci Europa Cantat.
|