La Coral Tic Tac està federada al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). des del curs 2004-2005

Què és l'SCIC?

El SCIC és una federació de corals infantils que té com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en són membres, fomentar la pràctica del cant coral, vetllar per la seva qualitat i ajudar a que sigui un element fonamental en la formació dels infants.

Per això, la Coral Tic Tac a més de participar en les activitats pròpies de l'Ateneu Santfeliuenc, com són els concerts de Nadal i de final de curs, participa en trobades, intercanvis i diverses activitats musicals.

Així mateix, les directores participen en els cursos i trobades adreçades als directors de totes les corals del SCIC i que formen part de la seva formació.

Més informació sobre el SCIC (extreta de la guia didàctica d’Un Concert Desconcertant, el·laborada per la Marta Rodoreda, directora de la Coral Crescendo)

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) és una federació de corals infantils que té com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en formen part, fomentar la pràctica del cant coral, vetllar per la seva qualitat i ajudar a que la música sigui un element fonamental en la formació dels infants.

El SCIC es va fundar l’any 1967, per un petit grup de vuit corals que ja funcionaven independentment, però que tenien molts punts en comú. En aquella època, una de les idees fonamentals era donar als nens allò que l’escola no els donava, és a dir, la possibilitat de conèixer la música per mitjà del cant coral, basant-se en les cançons populars catalanes o d’altres indrets (traduïdes al català), el fet de treballar junts nens i nenes (la coeducació estava prohibida), el coneixement de la llengua i el sentit de país.

Les persones que van fundar l’SCIC, i també les que l’integren ara, creuen que el cant coral és un mitjà que contribueix, en gran mesura, a l’educació dels infants i dels joves, per les immenses possibilitats que té de formar-los en diferents aspectes: el gust per les coses ben fetes; introducció al món de la música; el domini d’ un mitjà d’expressió com és la veu; l’amor a la llengua; la convivència i l’amistat junt amb la disciplina lliurement acceptada; el treball d’equip i de conjunt; i, finalment, el gust de col·laborar amb altres infants, de vegades del mateix entorn, però també de llocs més llunyans, fins i tot d’altres països i nacionalitats.

D’acord amb els seus “punts bàsics”, les corals que integren l’SCIC són mixtes i voluntàries. Són obertes a qualsevol infant entre cinc i setze anys, canten a veus blanques i, primordialment, en català. Actualment estan federades a l’SCIC unes 120 corals, repartides per tot el territori català, en vuit demarcacions (agrupacions de comarques). També n’hi ha alguna de les Illes Balears i del País Valencià. En realitat, però, aquests aspectes quantitatius i de localització poden variar més o menys d’un curs a un altre. El total de cantaires és d’uns 6.000, d’entre cinc i setze anys. En general estan dividits en tres grups : de cinc i sis anys (petits); de set, vuit i nou anys (mitjans) i de deu a setze anys. Actualment en formen part moltes corals escolars.

D’una forma general, podríem dir que l’SCIC coordina les activitats de les corals que en són membres per mitjà d’un Consell sorgit d’entre els directors de les corals que l’integren. Les principals tasques d’aquest equip són:

· Difondre el repertori tradicional català entre els infants i adaptar les cançons estrangeres que es considerin prou interessants. L’SCIC prepara cada curs un repertori comú per a totes les corals, que facilita el contacte entre elles i els concerts conjunts. Això no vol dir que cada coral no pugui tenir, a més a més, el seu propi repertori.

· Impulsar la creació de repertori nou, especialment de cantates, i també de cançons noves i harmonitzacions de populars. L’SCIC n’ha encarregades moltes vegades a diversos compositors catalans i les ha estrenades a les seves trobades. D’aquesta manera s’ha creat un arxiu de repertori, que és a la disposició de les corals i directors (federats o no) i que constitueix un fons molt valuós.

· Una altra activitat no menys important de la federació és la promoció de l’edició:

· Tot el material recopilat en els Programes Comuns de cada curs és revisat per l’Equip Tècnic i publicat en cançoners.

· S’encarreguen harmonitzacions del cançoner tradicional a músics del país amb variats lemes (8 cada any) dins la col·lecció Patrimoni Coral XXI, feta en la col·laboració amb el CPCPTC de la Generalitat de Catalunya.

· Cantates d’encàrrec o bé adaptacions de cantates estrangeres al català.

· I com a cohesió de tota la federació (entitats, directors, cantaires, simpatitzants i el públic en general) s’edita una revista de periodicitat trimestral titulada La Circular de l’SCIC.

· Vetllar per a la millora del nivell musical de les corals, recomanant als seus directors l’assistència a cursets de direcció adequats i organitzant-ne.

· Organitzar dues vegades a l’any les Jornades de Treball per a directors i responsables, durant les quals es tracten temes d’organització i musicals, es facilita el contacte entre els directors i es revisen temes de música o pedagogia que interessin a tots. Durant aquestes jornades se celebra l’assemblea general ordinària.

· Col·laborar amb entitats que ho demanin, sempre que allò que s’organitza no es contradigui amb l’esperit i les finalitats de l’SCIC.

· Coordinar les trobades anuals de corals, de diferents tipus, que s’expliquen més endavant.

Les trobades són l’exponent màxim de la importància, la cohesió i la vitalitat de l’SCIC. Se’n fan de diversos tipus:

JUGUEM CANTANT

Està pensat per a cantaires de cinc a set anys. Són comarcals i duren un dia. Durant aquesta jornada els més menuts fan jocs i entreteniments que combinen aspectes lúdics i formatius musicals, un dinar comunitari i un concert durant el qual s’hi interpreta el Programa Comú.

Cada curs es fan de vuit a deu “Juguem Cantant” i a cada un hi participen uns 200 nens i nenes. Per aquesta modalitat de trobada s’han encarregat diverses cantates: La Formigueta que anava a Jerusalem, La Rebel·lió a la cuina, El Follet valent, La Ciutat i la lluna...

TROBADES

Són per als cantaires de vuit a setze anys. Fins ara se n’han fet de cinc modalitats:

· Intercanvis entre dues corals, en els quals cada coral va a passar un cap de setmana a casa de l’altra coral. Els visitants s’allotgen a les cases dels cantaires locals. Aquests intercanvis acaben amb un concert en el qual canten, a part del programa de cada coral, el repertori comú.

· Trobades parcials, comarcals o intercomarcals, d’un sol dia, en les quals participen entre 500 i 1.000 cantaires de diverses corals. En les trobades d’aquest tipus s’hi acostuma a interpretar alguna cantata o peça important, a més del repertori comú.

· Trobades - taller, en les quals es reuneixen diverses corals que durant tot un dia, i sota la direcció d’un director convidat, treballen diverses cançons del Programa Comú que prèviament han treballat en les corals respectives. Aquesta trobada pot acabar en un concert en el qual es presenta la feina feta en els diferents tallers. A més es dediquen algunes hores a alguna activitat lúdica (musical o no) per facilitar la convivència entre els cantaires.

· Cap de setmana cantant: dues o tres corals es troben en una casa de colònies on es treballen obres del Programa Comú i altre repertori. Els cantaires conviuen durant un cap de setmana. Aquestes trobades poden acabar en un concert obert al públic.

Trobades generals, per a tots els cantaires a partir de vuit anys de les corals que integren el SCIC. Les trobades d’aquest tipus apleguen fins a 5.000 cantaires i duren, normalment, un cap de setmana, durant el qual es fan dos assaig i un concert. S’hi estrena una cantata encarregada especialment per a l’ocasió, sempre amb acompanyament instrumental. Fins ara se n’han encarregat 8: L’ocell Daurat, El Bruel de l’estany, Tirant lo Blanc, Un Concert Desconcertant, Cantijoc, El Timbaler del Bruc i Transatlàntida. Per la propera, el 2007, la nova cantata I l’Espantaocells va ser ocell ja està pràcticament enllestida, amb text d’Albert Roig i música de Carles Santos.

L’ultima trobada d’aquest tipus, que va coincidir amb el 35è aniversari del SCIC es va celebrar el maig de 2002 i va aplegar 4.000 cantaires i, entre aquests i el públic, hi havia un total de 13.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Totes les tasques organitzatives es fan de forma totalment voluntària i gratuïta. Les despeses de funcionament es cobreixen, en part, amb les aportacions de les corals.

El SCIC té contactes amb les altres federacions corals del país (FCEC, Corals Juvenils, Cors de Clavé), per a estudiar formes de col·laboració, i també amb les federacions corals del País Basc i amb la COACE, de l’Estat Espanyol.

Des del novembre del 1995, el SCIC és federació fundadora del Moviment Coral Català. Forma part també de la Federació Internacional per a la Música Coral i de la federació Europa Cantat.